PANCHOS BIKE ALGEMESI

Juan Miguel: primer clasificat en el primer duatlo_cross de CARCAIXENT, Esta es la cronica y les fotos. En el fondo es un pancho.

Be está lo que be acaba, eixe podría ser el resum del I Duatló de Carcaixent. Després de pasarme tot el divendres de nit i disabte, en el nano vomitat i yo amb un nuc en la pancha i sensació de estar fet pols, el auguris no eren masa positius. El dia D i comandats per el Presi ens dirigim a San Blas, molt conegut per bici muntanyers per ser una ruta típica. En aplegar el presi es dona conter que li faltaben les deportives, ale primera carrera per a replegarles, será del reg?En escomeçar la primera part de la carrera, la colla ix a tope per variar, comandats per un del triesport que en els primer cent metres ens trau cincuanta.La gent escomença a pasarme i yo sabent que hi han 2 kms de tobogans cap amunt i que vaig mig aufegat, me despenche del grup de cap, sense pedrelos de vista. On esta la marca del km 1 mire el crono i em diu que anem a 3, 40 i pense, o entan molt forts o no saben on van.En agafar la bici, encarem una pendent de xapapote, on impose el meu caracteristic pedaleig juanito-molinillo, i vaig agafant als escapats en relativa facilitat, llevant de Carlos que comanda la prova, lo que en demostra que en bici camina bé. Al arrimarme a ell faig un xicotet cambit de ritme pa mostrarli que el pase facil (psicología barata 1), e voila veig que no me segueix. Després al tocar terra impose un ritmet rápid pero com diu un amic, guardant sempre guardant i controlant que no s´arrime.I aplega el desenllaç els ultims i definitius 3 kms, pero horror!!!!, en la transició avans de eixir ya el tinc ahi, es cuestió de segons, de repent me putxen les pulsacións i m´entra el mare en cage....Arranque a tope, vuic que veiga distancia i que no recupera terreno ( psicología barata 2), m´a compaña el amic COSO en la moto, animanme, fent fotos i marcanme la diferencia (gracies moltes gracies part de esta victoria es teua). Com diuen els profesionals me marque xicotets objetius, aplege al km 1 i en dic, va nomes queda uno de pucha, estic al llimit i senc a COSO, ya ho tens en casa i aprete les dents.Ultim km, va de abaixa, amolle les cames, mire arrere i no el veig i pense, ya no me pilles, disfrute fins a meta, senc a la gent que me diu ALE CAMPEO i no meu crec. Entre en meta fundit pero feliç, m´abrace a COSO que esta mes content que yo. Ara la dona no me podrá dir mai mes, PERO SI NO GUANYES RES! JAJAJAJAJAJA.Be inolvidable, espere no haberme dixat portar per la eufória, posiblement no torne a guanyar res, aixi que aguanteume i disculpeume esta croniqueta.Gracies a tots per sufrirme.

Juan Miguel. Clasificacio