Ruta sempre bonica, tècnica i preparatòria per al cap de setmana que ve, UTIEL.
Un gran núm. de bikers preparats per a disfrutar d’esta ruta impressionant, ens dirigim pel riu molt de pressa, per a arribar prompte a la zona de muntanya, amb algun xicotet miniparche.
Pugem per la trialera del cremaor, amb un principi de pujada a peu i després una pujada tècnica per a anar fent boca.
En la baixada per “l’eslàlom de pins”, el grup es va dividir en dos, uns ràpids i veloços per a arribar prompte al bar i tindre preparada la taula junt amb els bocates i els més intrèpids que abaixem “l’eslàlom de pins”, per al meu gust un poc esvarós a causa d’algunes gotes de pluja que ens van acompanyar durant tot el matí.
El bar perfecte, com la ruta, entrepans preparats a la nostra arribada i els canagillos cremats, com ha de ser.
Era tan prompte a l’eixida del bar, que amb l’inestimable suggeriment de Pascualet, decidim allargar la ruta un poc més, passant a l’altre costat del riu i realitzant la ruta de Picassent al re bes, molt bonica, però per a alguns novells un poc llarga, encara que es van portar com uns campions.
Al finalitzar les sengles de Picassent, el grup es va dividir en dos, al final resulte que el grup perseguidor era el perseguit, realitzant una volta de contrarreloj i arribant sobre l’una del mig dia a casa per a tindre temps d’anar al pirulí a comprar el diari.
Ens veiem pedalejant. E.T.
Un gran núm. de bikers preparats per a disfrutar d’esta ruta impressionant, ens dirigim pel riu molt de pressa, per a arribar prompte a la zona de muntanya, amb algun xicotet miniparche.
Pugem per la trialera del cremaor, amb un principi de pujada a peu i després una pujada tècnica per a anar fent boca.
En la baixada per “l’eslàlom de pins”, el grup es va dividir en dos, uns ràpids i veloços per a arribar prompte al bar i tindre preparada la taula junt amb els bocates i els més intrèpids que abaixem “l’eslàlom de pins”, per al meu gust un poc esvarós a causa d’algunes gotes de pluja que ens van acompanyar durant tot el matí.
El bar perfecte, com la ruta, entrepans preparats a la nostra arribada i els canagillos cremats, com ha de ser.
Era tan prompte a l’eixida del bar, que amb l’inestimable suggeriment de Pascualet, decidim allargar la ruta un poc més, passant a l’altre costat del riu i realitzant la ruta de Picassent al re bes, molt bonica, però per a alguns novells un poc llarga, encara que es van portar com uns campions.
Al finalitzar les sengles de Picassent, el grup es va dividir en dos, al final resulte que el grup perseguidor era el perseguit, realitzant una volta de contrarreloj i arribant sobre l’una del mig dia a casa per a tindre temps d’anar al pirulí a comprar el diari.
Ens veiem pedalejant. E.T.
0 comentarios